Albagés, poble de la província de Lleida, està a 28 Km de la capital.  Situat a la comarca de les garrigues i sobre l'extrem de la Serra de la Sisquella, a l'esquerra del riu Set, que transcorre als seus peus, està situat a uns 372 m sobre el nivell del mar.El nom, Albagés, indubtablement és àrab.  Però els historiadors no s'acaben de posar d'acord en desxifrar el significat d'aquesta paraula. 
     Hi ha qui afirma que procedeix de: "Al-bagiar", que significa "Els camps".  un altre, en canvi diu que prové de les paraules: "Al" i "Bages" que significa: "L'hort".Els àrabs van fer construir moltes torrasses ( castells ) als llocs més estratègics i, gairebé sempre, prop d'algun riu per així disposar de l'aigua necessària, per la seva subsistència una d'aquestes torrasses era la d'Albagés, feta construir per l'emir de Lleida, segurament, durant el s IX o X.Ja llavors, li van donar el nom actual d'Albagés doncs estava envoltat de camps erms despoblats, al qual els àrabs van começar a donar vida.
     Ho van construir al lloc més elevat de la població.   Constava de dues torres quadrades ( totes de pedra ) comunicades per un pati interior tancat pels seus costats.Disposava a més a més d'unes poderoses muralles als seus costats, igualment de pedra.
     No tenien cap inconvenient en quant la pedra, ja que hi ha moltes roques pertot el terreny i referent a l'aigua es devien subministrar del riu Set, que corre al peu del mateix Castell. A través dels anys, el castell abandonat i mig en runes va patir desperfectes a conseqüència de les circumstàncies climatològiques i, també, a causa de les lluites polítiques.  De totes maneres, encara avui en dia pot apreciar-se a l'exterior la importància que va poder tenir antigament i conserva com a fidels testimonis restes de murs de pedra.

Des d'el mateix lloc es contempla un extens i pintoresc panorama, raó per la que es va construir recentment la plaça amb el mirador.El poble de l'Albagés des de l'inici al 1192 fins el segle XVI va tenir un reduït nombre d'habitants. A l'ésser un feudatari del Monestir de Poblet era governat per aquest. Més tard es va constituir l'ajuntament format per un alcalde i dos regidors.

     No tenen edifici propi fins que a l'any 1838, per mitjà d'accions veïnals, l'Ajuntament va construir la Casa Consistorial, al costat de la casa del Serra, amb entrada davant del carrer Major, al mateix lloc que ocupa actualment. L'any 1887 va ser reformat i ampliat quan va esclatar la guerra civil l'any 1936 aquest edifici va ser ocupat per l'anomenat "Comitè Revolucionari" i destruït completament pel bombardeig que la població va patir al dia 25 de desembre de 1938.
     Un cop acabada la guerra, es va construir de nou l'edifici, destinant la planta baixa a magatzem de l'Ajuntament.Al 1970 va patir una altra nova transformació, havent realitzat ja les últimes obres l'any 1.990 presentant l'aspecte exterior que s'aprecia a la fotografia de la façana i amb les dependències interiors totalment modernitzades.

ESGLÉSIA PARROQUIAL

     La façana de sòlida construcció de pedra picada així com, també l'esvelta torre, són d'estil barroc.
     El seu interior consta de tres naus disposades en forma de creu llatina.
     La torre hexagonal, rematada amb un bonic capitell, va ser destruïda l'any 1921 a conseqüència d'un llamp que hi va caure.

Un nou llamp va caure a la mateixa torre el dia 24 de juny de 1949, sobre les 6 del matí, i va ocasionar alguns desperfectes al rellotge i a la mateixa torre.
     Actualment a la torre sols hi ha una campana i un bonic rellotge de repetició amb una esfera il·luminada al seu exterior. Aquest va ser col·locat a l'any 1940.  Anteriorment en va haver un altre que va quedar destruït i invisible després de la passada guerra.
     El Sant titular de la Parròquia ha estat sempre, i és, Sant Joan Baptista.
     L'Albagés, que sempre ha professat una devoció especial al gloriós màrtir Sant Sebastià no va parar fins que va aconseguir de l'Abad del Real Monestir de poblet, a l'any 1833, una relíquia autèntica d'aquest Sant.